61.
grande
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
grande, ven vi a l'engròs. 11 en grande d'allò més bé, com no hi ha més, com no es pot dir més. Lo pasamos en grande, ens ho vam passar d'allò més bé. 12 en grande a cor què vols cor què desitges. Le tratan en grande, el tracten a cor què vols cor què desitges. 13 estar grande ésser (o venir) gran. Estos [...]
|
62.
mucho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 molt -a, força. Es un asunto de mucha importancia, és un afer de molta importància. 2 molt de, molt. Ha bebido mucho vino, ha begut molt de vi. 3 [con los, sus, etc] nombrosos -es. Los muchos días transcurridos, els nombrosos dies transcorreguts. 4 [en frases negativas, interrogativas o [...]
|
63.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep 1 de, d' [davant de vocal precedida de h o no]. 2 [posesión] de. La casa de Teresa, la casa de la Teresa. 3 [materia] de. Una pulsera de oro, un braçalet d'or. 4 [característica] de. El señor del traje azul, el senyor del vestit blau. 5 [contenido] de. Una botella de vino, una ampolla de vi [...]
|
64.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 millor, més bo. El agua es buena, pero el vino todavía es mejor, l'aigua és bona, però el vi encara és millor. 2 [preferible] millor. Es mejor no ir, és millor de no anar-hi. 3 encontrar alguna cosa mejor trobar alguna cosa de millor. 4 es lo mejor que hay és el millor (o la cosa més bona [...]
adj 1 millor, més bo. El agua es buena, pero el vino todavía es mejor, l'aigua és bona, però el vi encara és millor. 2 [preferible] millor. Es mejor no ir, és millor de no anar-hi. 3 encontrar alguna cosa mejor trobar alguna cosa de millor. 4 es lo mejor que hay és el millor (o la cosa més bona) que hi ha. 5 lo mejor el millor, el més bo. 6 lo mejor del caso el bo del cas. 7 lo mejor de lo mejor el bo i millor, la flor i nata, la part millor. 8 lo mejor posible (o lo mejor que se pueda) [de la mejor manera posible] tan bé com es pugui. 9 lo mejor posible (o lo mejor que se pueda) [todo lo que se puede] tant com es pugui. 10 nada mejor res de millor (o de més bo). 11 nunca he visto cosa mejor no he vist mai res de millor (o cosa tan bona). adv 12 millor, més bé. Harás mejor yéndote, faràs millor anant-te'n. 13 a cual mejor si l'un és bo, l'altre encara ho és més. 14 a lo mejor [posiblemente] potser, segons com, si molt convé. 15 a lo mejor [con esperanza] qui sap si. 16 eso es (o está) mejor millor així (o és millor així). 17 estar mejor [un enfermo] trobar-se més bé, estar millor. Hoy me encuentro mucho mejor, avui em trobo molt més bé. 18 estar mejor [tiempo] fer més bon.... Hoy el día está mejor, avui fa més bon dia. 19 ¡mejor! millor! ¿No vendrá? ¡Mejor!, no vindrà?, Millor! 20 mejor así millor així (o és millor així). 21 mejor dicho més ben dit, millor dit. 22 mejor que mejor molt millor. 23 mucho mejor molt millor. 24 querer mejor estimar-se més, preferir. 25 ser mejor [ser de más valor] ésser millor. 26 ser mejor [ser preferible] valer més. 27 tanto mejor molt millor. m i f 28 millor. Es el mejor de los hermanos, és el millor dels germans. |
65.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 [en respuestas] no. No, señora, no senyora. 2 [delante de verbo para negar algo inferido o en caso de prohibición] no... pas. Ayer te vi en el cine. —No, no salí en todo el día, ahir et vaig veure al cinema. —No, que no vaig pas sortir en tot el dia. No lo digas, no ho diguis pas [...]
|
66.
hacer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[conferir una cualidad] fer. Este barril hace buen vino, aquesta bota fa bon vi. 9 [causar un efecto] fer. Hacer feliz a alguien, fer feliç algú. 10 [con infinitivo] fer. Hacer reír, llorar, fer riure, plorar. 11 [obligar] fer. Le hizo hablar, el feu parlar. 12 ésser. Hará un buen juez, serà un bon jutge [...]
|
67.
para
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
para beber, no hi ha vi per a beure. 5 [cuando depende de un verbo en pasiva pronominal o refleja] per a. La escoba se usa para barrer, l'escombra s'usa per a escombrar. 6 [detrás de un sustantivo de autorización, permiso, etc y delante de infinitivo] de, per a. Obtuvo el permiso para salir, va obtenir [...]
|
68.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, digues-ho al teu pare. 16 [complemento directo] [no es tradueix]. Vi a tu hermana, he vist la teva germana. 17 a [davant d'un pronom personal fort]. Voy a respetarle si él me respeta a mí, jo el respectaré si ell em respecta a mi. 18 a [al, als] [en frases que expressen reciprocitat]. Amaos los unos a los [...]
|
69.
tirar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
televisió. 23 fig [tender] tirar, tendir. Ese tira para médico, aquest tira per a metge. Este vino tira a agrio, aquest vi tira a agre. 24 fig [parecerse] retirar, assemblar-se pron, tenir retirada (o retirança, o semblança). El pequeño tira a su padre, el petit retira (o s'assembla, o té retirada) al seu [...]
|